Volant cap al futur

Darrerament he hagut de fer molts quilòmetres pel món. Anava l’altre dia en avió i pensava que, malgrat la situació econòmica, la gent segueix viatjant i els vols van plens. Però el perfil del viatger ha variat. Ara es veuen moltes menys persones amb pinta de turistes, tot i que potser hi té molt a veure que estem fora de temporada alta. Però sí que abans era més evident i abundant durant tot l’any aquell posat relaxat i la vestimenta més informal.

Ara es fa més visible, segurament perquè ha incrementat la seva presència, la persona que viatja per feina. Viatges curts i ràpids, per resoldre problemes, tancar operacions o anar a convèncer algú que el seu producte o servei és el que més li convé. I a qualsevol lloc del món, però sobretot per Espanya i Europa, aprofitant també l’escletxa de les low cost. Persones acostumades a viatjar, amb el mòbil enganxat a l’orella, i amb el portàtil o les tablet que no paren de mostrar caràcters alfanumèrics en pantalla. Pel que sigui sembla que per fi s’està multiplicant l’esforç seriós per a la internacionalització. La necessitat obliga. Tot i que en aquest aspecte les converses que se senten als aeroports mostren una gran mancança idiomàtica dels nostres viatgers, que confirmen que en aquest tema hem de fer encara un gran esforç.

També són molt més visibles els joves que, amb una barreja de preocupació i il·lusió, van lluny a buscar la feina per a la que els hem preparat, pagant entre tots, però no els hem volgut donar, amb una legislació anacrònica que els deixa el pas barrat al món laboral. Qui ho analitzi d’aquí uns anys dirà que la nostra miopia ens va fer desaprofitar una generació de talent. Però penso que no tot està perdut, espero que quan tinguin l’experiència que nosaltres els hem negat, voldran tornar a casa nostra a crear empreses per posar en valor el que han après. Però això no passarà per casualitat, cal que ens posem a treballar des d’ara per fer-ho possible, fent l’entorn més atractiu i el marc legal adequat per afavorir-ho. Fa anys que en parlem, però crear i tirar endavant una empresa és encara una veritable cursa d’obstacles.

Com que els trajectes llargs en avió i els inacabables enllaços deixen molt temps per pensar, cada cop veig que es fa més evident que no tenir vols intercontinentals a casa és una llauna, i sobretot espanta moltes empreses que podrien aterrar al nostre país amb inversions, pels molts avantatges que els oferim. Però s’entén per què els seus directius hi posen objeccions. Qui viatgi sovint en avió per feina, ho entendrà.

Per això l’aturada d’un projecte com el de Spanair, al marge de moltes altres consideracions que s’hi podrien fer, és un nou fracàs en el camí de comunicar-nos de forma més directa amb el món. Si no ens deixen gestionar i promocionar els nostres aeroports, no ens en sortirem. Per això ens hem de posar aquest objectiu de país com a prioritari.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa

La Cambra, en un reportatge sobre comerç xinès

La Cambra de Comerç de Manresa ha participat en un reportatge del programa Els Matins, de TV3, sobre l’auge del comerç xinès. En el  següent enllaç podeu consultar el vídeo del programa. La tertúlia i els reportatges sobre el tema en qüestió comencen a partir del minut 27 aproximadament.

L’expansió silenciosa de la comunitat xinesa a Catalunya

L’Àfrica Subsahariana com a mercat: tot per fer

Enguany, la Cambra de Manresa s’inicia en l’organització d’accions a l’Àfrica Occidental francòfona, concretament a Costa d’Ivori, a Mali i a Senegal. Prèviament havia realitzat accions a Sudàfrica. A finals d’aquest mes de febrer, un grup de vint-i-sis empreses d’arreu de l’estat, tres de les quals del Bages, viatjaran a la zona amb l’objectiu d’obrir-hi mercat. Un primer viatge que servirà per valorar el potencial d’aquest territori i començar a teixir-hi una xarxa de contactes que siguin útils per a operacions futures.

L’Àfrica Subsahariana és, segons informes de la UNCTAD (Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament) i de consultores i gabinets d’estudis de tot tipus, una àrea de creixement econòmic a curt, mitjà i llarg termini. El creixement d’una economia té molt a veure amb el creixement  demogràfic, i si hi ha alguna cosa que té l’Àfrica Subsahariana és creixement demogràfic. Només cal recordar que el creixement que ha tingut l’economia espanyola ha anat lligat a una arribada masiva d’immigrants en pocs anys i que aquesta mateixa arribada ha realimentat el creixement. Això no vol dir que la Xina deixi de créixer aviat, que no ho farà, però sí que demografies molt envellides com la de Japó marquen una tendència en la seva capacitat de creixement.

Doncs a l’Àfrica és així: com que creix la població fa falta de tot, des de màquines de tot tipus fins a vehicles, infraestructures, construcció, aliments i indústria alimentària, equipament per a la llar, és a dir, tot. I es necessita un nivell no excessivament sofisticat. No es tracta de tenir la tecnologia més avançada sinó de disposar d’una tecnologia de grau mig, robusta i provada en d’altres mercats. I en aquest  nínxol tecnològic i de coneixement estem força bé si ho comparem amb el que és la nostra competència, des dels xinesos fins als alemanys, passant pels americans.

Perquè tot funcioni, però, cal també que no hi hagi grans conflictes, conflictes perllongats com els que va alimentar en el seu moment la guerra freda. Conflictes n’hi haurà, en societats tan desiguals ha d’haver-hi problemes per força, però per a què es converteixin en guerra oberta els manca la geopolítica de l’antic enfrontament Estats Units contra Unió Soviètica i viceversa. Petits conflictes (vist des de fora, és clar, des de dins res és petit), com el que ha viscut Costa d’Ivori, com el que s’està gestant a Mali entre el sud negre i el nord desèrtic Tuareg, o com les d’unes eleccions tenses al Senegal, sempre hi seran.

Catalunya i Àfrica tenim una certa proximitat geogràfica i logística. Algun dia no s’haurà de pasar per París o Brussel·les per anar al sud, i el transport de mercaderies serà més àgil i econòmic (ara és més econòmic el transport amb l’extrem orient que uns pocs milers de quilòmetres). Els negocis es fan en llengues properes com el francès o internacionals com l’anglès. Hi ha diàspora al continent europeu, també a Manresa. I hi ha empreses petites que sense fer soroll ja hi han fet coses. I aquest coneixement es trasmet, per osmosi quasi.

L’Àfrica Subsahariana és una zona poc coberta per la xarxa de promoció comercial, ja sigui catalana o espanyola. Si bé no formem part d’una potència colonial, i no diré que sigui un avantatge, potser precisament això ens deslliura de pesats llegats històrics. Anem allà a començar a fer xarxa de relacions per a treballar una àrea de creixement futur. És lluny i a prop a la vegada. Hem de ser-hi.

Jaume Ferrer. Tècnic en Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Manresa

Donem la volta a l’atur

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’atur és un dels problemes més greus que té avui el nostre país. Malgrat això, les decisions preses fins ara no han servit per donar la volta al problema. Evidentment el reduiríem si aconseguíssim reactivar la roda econòmica. Aquest és el principal repte, però hi ha poc consens en com. Coincidim en què cal generar confiança, però a partir d’aquí sentim opinions divergents. I a sobre les diferents administracions fan més per estalviar despesa (necessari) que per estimular l’activitat.

Mentrestant, quan una persona entra a engruixir les llistes de l’atur, rep una prestació econòmica en funció del que ha estat cotitzant fins al moment. I que per molts anys la puguem mantenir. Però a partir d’aquí el suport que es dóna a l’aturat és molt poc eficient. Sovint se sol començar pel camí fàcil, oferint-li formació de com fer un bon currículum i buscar feina. Està bé, però quina eficàcia té això quan sovint el problema és que no hi ha demanda d’empleats o que l’afectat té una formació amb poca sortida?

També s’ofereix formació ocupacional a qui voluntàriament l’accepti, en els temes més diversos. I de passada, mentre dura la formació, l’afectat desapareix temporalment de les estadístiques de l’atur. L’oferta finançada amb diner públic la decideix l’Administració, no sé amb quins criteris. Sincerament, no entenc per què paga tants cursos en especialitats sense demanda  empresarial, i en canvi tant pocs en aquells oficis que tenen sortida. Per què no lliga això? Per què no orienten bé l’aturat? Per què no escolten i deixen gestionar-ho a les entitats que estem dins el món empresarial?

La gran paradoxa de tot plegat és que avui hi ha empreses que ofereixen llocs de treball i no troben candidats amb la formació i experiència adients. No és una fantasia, passa cada dia. Ho podeu veure analitzant els portals digitals o seguint els anuncis en premsa que es repeteixen setmana rere setmana. Al final, cobrir llocs de treball amb persones no idònies va contra qualsevol millora de competitivitat del país.

Per fer el tomb a les estadístiques, el primer pas és deixar de veure la prestació d’atur sols com un dret adquirit, i plantejar-la com una inversió pública lligada i condicionada a la formació de l’aturat, per millorar-ne la qualificació o reorientar-lo cap a un sector amb més futur. I el segon és fer un veritable esforç per aconseguir que molts aturats es llencin a crear la seva pròpia empresa.

Per reeixir en crear-la cal un mínim de formació o habilitat per oferir un producte o servei vendible. Però també un bon pla de negoci, superar els tràmits legals necessaris, reunir un mínim capital d’arrancada i estar disposat a posar-hi molt esforç i il·lusió. En lloc de malbaratar tants recursos públics en iniciatives de dubtosa eficàcia, destinem-los a impulsar la creació de moltes noves empreses, avalem projectes creïbles i acompanyem als que fan el pas, per augmentar-ne les possibilitats d’èxit. Altrament tindrem l’atur desmesurat per molts anys. I encarreguem-ho a les entitats on es troben i col·laboren els qui van engegar una empresa molt temps enrere.

Pere Casals. President de la Cambra de Comerç de Manresa

Oportunitats per a les empreses del Bages: no les deixeu escapar, ara és el moment!

Les condicions macroeconòmiques semblen ben descrites per aquest any i no cal donar-hi massa voltes. Podem parlar d’estancament en el millor dels casos, també a Europa, el principal mercat. Si la situació s’allarga o s’aprofundeix, els països emergents d’Àsia, Àfrica o Amèrica també ho notaran. La despesa pública baixarà i l’atur no decreixerà, i si ho fes seria perquè alguns immigrants decideixen tornar als seus països d’origen. Mentrestant, el finançament no arriba a les empreses. Però al Bages, fruit d’una esmena als pressupostos de l’Estat, hi ha un milió d’euros per fer coses. No és molt si ho comparem amb el Valor Afegit Brut empresarial, que arriba als 1.700 milions d’euros anuals… però ja és alguna cosa. I què es pot fer amb un milió d’euros per a les empreses i projectes del Bages? A continuació us en faig saber unes quantes, no totes.

Hi ha una línia de préstecs sense interès a tornar en 4 anys que poden servir per finançar un projecte d’innovació, la creació d’un nou prototip, la compra d’una màquina nova i un llarg etcètera. Adreceu-vos al Consell Comarcal del Bages al Banc de projectes del Bages. No perjudicarà la vostra fotografia de risc que es fa la vostra entitat financera, què més voleu!

I això de la web? Bé, corre ràpid i més aquest 2012. Hi ha canvis a Google, a les xarxes socials, als telèfons mòbils, a tot arreu. I cada cop guanya més pes i importància tenir un espai encara que mínim en la ment del comprador. De fet els processos de compra estan canviant i es parla del moment 0 de la veritat. És on tothom consulta la xarxa a veure de què va això i què és el que  trobo. Fins i tot d’una persona. Doncs bé, hi ha un programa gratuït (sí, gratis, sense pagar) que us avalua, us forma i us assessora per entrar amb bon peu en aquest món. D’on us penseu que us vindran els clients? Hem estat analitzant les pàgines web de moltes empreses del territori i són com les finques rurals, manifestament millorables. No estem parlant d’estètica o de disseny, estem parlant de vendre i per vendre t’han de conèixer i crear confiança. Veniu a la Cambra de Comerç de Manresa i us informarem.

I la llum? No la festa, sinó l’elèctrica! Que no ha pujat, que no pujarà més? I que no se’ns escalfa el món? (potser avui fa fred, però us ho juro que el món s’escalfa). Per moltes raons i moltes molt lluny d’aquí, la llum s’apujarà. I les empreses, en general, és un cost que no han treballat. A qualsevol proveïdor, i més si és de servei, se’l remiren com si els hagués d’enganyar. Però el rebut de la llum és un fet i com a molt es mereix un renec. Doncs és necessari començar a gestionar el cost per rebaixar-lo i qualsevol inversió que es faci s’hauria d’amortitzar abans de Nadal. En el marc del programa Regió Verda tenim 15 places per a un programa pilot on es realitza una preauditoria (se’n poden trobar moltes, moltíssimes de coses només si et pares un moment) i us donem les eines per començar a gestionar aquest cost, és a dir, a controlar-lo i reduir-lo. Això sí, s’ha de pagar una mica, ni molt menys el cost real. Tota la informació és a la vostra disposició a la Cambra de Comerç de Manresa.

El mes de gener segurament és depressiu, fins a la primavera en veurem moltes de coses (després també, espero). Però hi ha certes petites oportunitats que s’han d’agafar. És ara o mai.

Jaume Ferrer. Tècnic en comerç internacional de la Cambra de Comerç de Manresa